CA | ES | EN | DE | FR |

La varietat Mallorquina

Presenta les característiques organolèptiques i físico-químiques següents:

Forma: fusiforme, lleugerament asimètrica, àpex rodó i sense mugró i, en la majoria dels casos, amb petites lenticel•les.
Mida: petita-mitjana.
Color: verd, verd grogós o marró-negre, en funció del grau de maduració.
Aspecte: brillant.
Polpa: escassament adherida al pinyol (pinyol flotant).

Sabor: predominantment amarg.
Sensació tàctil de la polpa: untuosa.
Àcids grassos insaturats: ≥ 83% de àcids grassos totals.
Àcid oleic + àcid linoleic: ≥ 78% de àcids grassos totals.
Polifenols totals: ≥ 245 mg de àcid gàl•lic/100 g.
Aptitud per a la conservació: elevada.

ico-verda

Història

El cultiu de l'olivera a Mallorca és un dels més tradicionals i es remunta a l'època preromana. Durant l'època romana (123 aC-465 dC) es millorà la tècnica del cultiu de l'olivera.

En escrits de Diodoro Sículo, Plinio, Marcià Capel·la o Estacio ja es fan referències al cultiu. En el llibre De re coquinaria atribuït a Gavius Apicius, gastrònom de l'any 25 aC, hi consta que els romans ja salaven olives d'una manera molt similar a la forma que ha arribat fins als nostres dies.

Cites deixen constància de la importància de l’exportació de l’Oliva de Mallorca entre el segle XVIII i principis del XIX. En “El comercio colonial mallorquín: 1778-1882”, de Carles Manera Erbina, es reflecteix l’exportació d’oliva amb destinació a les Antilles i altres indrets d’Amèrica. A l’any 1790 es comptabilitzaren 1084 arroves d’Oliva de Mallorca exportades. L’arxiduc Lluís Salvador, a l’obra abans citada, comptabilitza uns 29.000 kg d’Oliva de Mallorca amb destinació a Amèrica.

ico-verda

Cultiufoto-varietat-interior

Per a l’olivera mallorquina l'únic peu que s'utilitza és l’ullastre (Olea europea var. Sylvestris), varietat autòctona de l'àrea mediterrània present en aquest entorn amb anterioritat al cultiu de l'olivera.  Per tant, un portaempelt idoni per la seva rusticitat elevada, que es desenvolupa de manera silvestre a Mallorca, la qual cosa dóna lloc a una immillorable adaptació al medi.

El cultiu es realitza principalment en terrasses, petits terrenys plans a la muntanya amb murs de contenció construïts artesanalment amb pedra seca, on l'única aportació hídrica és de pluja.

Tradicionalment les explotacions agrícoles s’han complementat amb la presència de bestiar oví que té una triple funció: l'eliminació de males herbes, l'eliminació de llucs i l’aportació d'adob orgànic. Actualment, moltes explotacions ja han incorporat la trituració de les restes de poda com a forma d'adobat i, en algunes ocasions, es suplementa amb adobs no originaris de la pròpia explotació.

Es realitza una poda cada un o dos anys que es complementa amb un repàs anual d'aclarida de les oliveres, ja que s'ha comprovat que aquesta pràctica ajuda a controlar l’alternança.

Les podes tenen l'objectiu d'afavorir la circulació de la saba per totes les branques, millorar la ventilació i la il·luminació i sanejar l'arbre mitjançant l’eliminació de les parts afectades per les plagues i malalties.

A més, quan les vessants i els costers ho permeten es fan una o dues llaurades a l'any, segons les necessitats, per tal d’afavorir la infiltració d'aigua de pluja en els solcs i eliminar les males herbes.

Els marges

Generalment es conrea en terrasses, sistema que respon a les corbes de nivell del terreny. Les terrasses s'orienten cap al sud, d’una banda per aprofitar els pendents i la màxima insolació i de l’altra, per evitar els vents freds provinents del nord. La dificultat del terreny obliga a la recol·lecció manual que permet seleccionar les olives idònies. El sistema de plantació confereix un paisatge singular a Mallorca.

El terrer

Els terrenys agrícoles aptes per a la producció d'olives són de naturalesa calcària, de consistència mitjana a forta, amb una important proporció d'elements gruixuts i amb un pH de tendència alcalina. Presenten elevada pedregositat, beneficiosa per al règim hídric ja que actua de coberta disminuint l'evaporació. Tenen una estructura amb estrats horitzontals entre els quals s’acumulen argiles fines que poden ser explorades perfectament pel sistema radicular de les oliveres.

Àrea de producció

La major concentració d’oliveres de més de 75 anys es troba a la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO al 2002, àrea on es situa la majoria dels productors de la DOP Oliva de Mallorca.

Oliva de Mallorca en xifres

Superfície: 573,68 ha
Número productors: 102
Número elaboradors: 3
Número d'oliveres: 76.790
Oliva de taula elaborada 2022-2023: 7.485,47 kg

(Darrera actualització 7 de novembre de 2023)

mapa_provincies